No ens retallin el futur

                                                   

Defensar el futur

 

Sóc mare de dos nens i visc al barri del Fort Pienc des de l’octubre del 2003. El barri va anar canviant, com nosaltres i l’any 2006 va arribar el petit Ernest. L’any 2009 va arribar l’hora de buscar escola. Després de dos anys de guarderia (privada)  teníem (tots dos) molt en clar que volíem una escola pública que estigués  al barri, amb una sòlida trajectòria educativa i amb un espai que el nostre fill pogués recordar amb alegria. Al barri, per sort, en tenim unes quantes. Només restava veure els temes de punts i places. Finalment vam optar pel Ramon Llull. Ens interessava tenir continuïtat, i al solar del costat vam llegir la tanca de “aquí es construirà l’Institut Angeleta Ferrer”.  Estàvem d’enhorabona, escola i institut públics. És a dir, una educació quasi des dels tres anys fins els divuit garantida. Uns mesos més tard  vam llegir a la revista del barri, i també uns veïns en ho vam comunicar, que l’Institut  estaria fet pel curs 2012-2013. A les converses a la porta o al pati de l’escola, els pares més “veterans” veien il·lusionats la demanda feta realitat. “Partida” pressupostària aprovada, el plec d'obra concedit i el famós PAM-PAD de l’Ajuntament de Barcelona així ho recollia i ho garantia. El 15 de gener era la data màgica. Una reivindicació que es feia realitat. Però va arribar el 15, el 16, el 17 i tot es començava a desfer com a bombolles de sabó. Ni una trista màquina, ni un sol treballador, ni tan sol un trist funcionari que vingués a donar-nos el condol. Se’m podria dir (o contestar) que segur que quan el meu fill acabi l’escola (d’aquí a 8 anys) l’Angeleta Ferrer estarà en funcionament, però ja serà massa tard, i hi perden els fills dels meus amics, els nens de la meva finca, els nois i noies que cada dia comparteixen pati amb el meu fill, perden els que em trobo al parc, al mercat, perdrem temps, i el temps és massa valuós per malgastar-lo així.  Els nostres fills perden i no ho podem permetre. No ho volem permetre.  Perden els que van al Ramon Llull, al Fort Pienc, a l’escola Encants, al Tabor, al Pere Vila, al Fructuós Gelabert. Perd el barri, perdem tots, i no pot ser. El barri del Fort Pienc necessita un nou institut. Els que som pares de l’anomenat “baby boom” sabem que els nostres fills no  hi cabran enlloc. Han fet escoles, però no han previst que aquest nens i nenes després hauran d’anar a l’institut?  Si les institucions retallen un nou institut estan retallant futur.  No podem hipotecar o retallar el futur dels nostres fills. Ells són el futur, són els líders del futur, escriptors, matemàtics, físic, mestres, advocats, mecànics, esportistes, perruquers, emprenedors, alcaldes o president. Entre ells i elles tiraran endavant aquest país, aquesta ciutat, aquest barri, i per poder fer-ho han de rebre una bona educació, de qualitat, al lloc on creixen i viuen, així també aprendran a estimar-se’l.